NO WORDS!

servido por purscules sin comentarios compártelo

QUIN BANY TU!!! jajja

Quin bany tu!!!!!!! Mare meva, pobres perikus que se’n van anar del Camp Nou 15 minuts abans de finalitzar el match. No es difícil de creure per que el bany que els hi va caure va ser del tot vergonyós. Quina manera de fer moure la pilota, ara cap aquí, ara cap allà, que si ara te la toco de taló, que si ara tu la passes sense mirar... total un veritable espectacle!!
El cas és que ja tenim el primer títol de sis possibles i avui toca el Gamper. I a més a més hem començat la temporada de la millor manera possible, així que si tot va bé i es compleixen les expectatives esperem tornar a viure un altre any de gran barça i de gran futbol.

servido por purscules sin comentarios compártelo

Lilian Thuram i Gianluca Zambrotta

LILIAN THURAM

Personal information
Full name Ruddy Lilian Thuram-Ulien
Date of birth January 1, 1972,Place of birth Pointe-à-Pitre, Guadeloupe, Height 185 cm / 6 ft 1 in, Club information Actualment al FC Barcelona, Number 21, Position Defender
Professional clubs*
Years Club Apps (goals)
1991-1996: monaco, 1996-2001: Parma, 2001-2006: Juventus i 2006-?: F.C.Barcelona

Amb la seleccio francesa
1994-2006

Lilian Thuram (born Ruddy Lilian Thuram-Ulien, January 1, 1972 in Pointe-à-Pitre, Guadeloupe, French Overseas Department) is a French professional football player who recently signed with FC Barcelona. With the French national team, Thuram won the 1998 FIFA World Cup and Euro 2000.

Before Thuram pursued his football career he aspired to be a Roman Catholic priest until he found that he wanted to make use of his football talents.

Thuram's football career began with Monaco of the French Ligue 1 in 1991. Later stops included Parma (1996-2001) and Juventus (2001-2006) in the Italian Serie A championship. Thuram won the scudetto twice with Juventus (it was originally four times, but the 2004-5 and 2005-6 titles from stripped from the Club due to the match-fixing scandal).

For France, Thuram has been capped 121 times and currently holds the record as most capped player for France. He has only scored two goals, both of which came in one game – the 1998 World Cup semifinal against Croatia, in which France won 2-1 to advance to the final. He also played in the 2002 FIFA World Cup, 2006 FIFA World Cup, Euro 96, and Euro 2004. After a brief international retirement, he returned to the French team on August 17, 2005. He earned his 116th cap for France in the World Cup finals Group G match against South Korea in Leipzig on 18 June, 2006. In that game he equalled the record number of caps held by Marcel Desailly which he broke in the final group stage match against Togo in Cologne on 23 June, 2006 when getting his 117th cap. He was named the Man of the Match in his country's semi-final 1-0 victory against Portugal.

Thuram was named by Pelé as one of the top 125 greatest living footballers in March 2004.

Honours
Monaco (1991-1996), French Cup 1990/91, Parma (1996-2001), UEFA Cup 1998/99, Italian Cup championships 1998/99, Italian SuperCup 1998/99, Juventus (2001/02), Serie A Championships: 2001-2 2002-3 (2004-5 & 2005-6 titles stripped) i Italian SuperCup 2002 2003.
France national team
World Cup appearances: 1998 -(Scorer of both goals in the 2-1 defeat of Croatia in the Semi-Final) 2002 2006 i European Championship appearances: 1996, 2000 i 2004.

Gianluca Zambrotta

(Como, 19 febbraio 1977) è un calciatore italiano che gioca come difensore di fascia destra nel Barcellona e nella nazionale italiana. È alto 181 cm e pesa 76 kg.

Carrera

Club
Dotato di un fisico potente e resistente, cresce nelle giovanili del Como e nei primi anni della sua carriera ricopre ruoli prevalentemente offensivi all'esterno del centrocampo. L'esordio nel mondo del calcio professionistico avviene sempre nella sua città natale e dopo tre stagioni al Como fra il 1994 e il 1997, passa al Bari, dove esordisce in serie A il 31 agosto 1997 in Bari-Parma che termina 0-2. Con la squadra pugliese si mette in luce sia per le sue qualità tecniche che per le sue qualità tattiche.

Nella stagione 1999-2000 è passato alla Juventus. L'allenatore Marcello Lippi lo impiega sperimentalmente come terzino sinistro, e la scelta si rivela permanente perché Zambrotta si esprime sin da subito ad altissimi livelli, diventando uno dei migliori intrepreti del suo nuovo ruolo. Il suo controllo di palla in corsa, la sua abilità tattica, sia offensiva che difensiva, lo fanno diventare interprete di grande spessore del ruolo. I due anni con Fabio Capello alla guida dei bianconeri, dal 2004 al 2006 sono molto proficui per Zambrotta, che vince due scudetti, che si sommano ai titoli 2002 e 2003 vinti con Lippi.

Il 21 luglio 2006 Zambrotta, a seguito delle vicende giudiziarie che vedono implicata la Juventus, è acquistato dal Barcellona per 14 milioni di euro, insieme all'ex compagno della Juventus Lilian Thuram.

Nazionale
Dopo una carriera di continue convocazioni nelle nazionali giovanili, esodisce in nazionale A il 10 febbraio 1999 in Italia-Norvegia 0-0.

Ha partecipato alla fase finale dei mondiali del 2002, del Campionato europeo di calcio 2004 e del 2006.

In quest'ultima competizione, che lo ha visto diventare Campione del Mondo, segna anche il gol d'apertura nel quarto di finale Italia-Ucraina e procura l'assist del 3 a 0 finale a Luca Toni. La FIFA lo segnala come uno dei migliori giocatori del torneo.

Palmares

Club
4 Scudetti: 2001/2002, 2002/2003, 2004/2005 i 2005/2006. 2 Supercoppe italiane: 2002 i 2003.

Nazionale
1 Coppa del Mondo 2006

servido por purscules 1 comentario compártelo

“Al Barça no es posible decirle no”

Gudjohnsen: “Al Barça no es posible decirle no”

Bones a tot purs i pures!!!

Ja tenim el primer fitxatge de la temporada Gudjohnsen, Eidur Gudjohnsen va néixer a Reykjavik, la capital D’Islàndia, un 14 de Setembre de 1978.
L’islandès ha arribat a les files del Futbol Club Barcelona després de la marxa de Henrik Larsson. Esperem que aquest jugador ens faci aixecar del seient del Camp Nou, de molts bars, de moltes cases i inclòs del l’aficionats rivals (no ho dic per el 0 – 3 d’aquest any al barnabeu eh!!! Jajajaj).

Saltuacions a tots i sort amb qui tingui exàmens!!

un deixo aquí un link per veure FOTOS i VIDEOS del astre islandès

FORÇA BARÇA!! I FORÇA PURS CULÉS!!!!!

servido por purscules 3 comentarios compártelo

Si, si, si, la Champions ja està aquí !

1era entrega de fotos
PRIMERA ENTREGA DE VIDEOS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Al cap de 14 anys tornem a celebrar el màxim trofeu continental: LA CHAMPIONS LEAGUE!!!!!!!!!!!!!!!!!
La segona ja està aquí, després d’una final apoteòsica. Expulsió de Lehman, l’Arsenal jugant amb 10 jugadors, gol de Campbell, patiment fins al minut 76, i llavors 4 minuts d’èxtasis com mai havia viscut l’aficionat culé.
Combinació entre Larsson (“quedate!!”) i Eto’o (Comme tu t’appelle? je m’appelle Samuel.... ETO’O!) i gol del camerunès. Temps just per celebrar-ho com un boig posseït i, JULIANO HOUSE BELLETTI (si, si Belletti...), fa el segon portant el deliri a St. Denís i a tota Catalunya! GOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOL!!!!!

Haig de fer una menció especial als 21.000 purs que van animar durant tot el viatge previ a París, durant tota l’estada a París i durant tot el partit al nostre equip. Sense ells aquesta Champions no hagués sigut possible... Una abraçada a tota la “delegació” de PURS CULERS!!

La nit a Canaletes va a tornar a ser màgica, 125.000 culés es van aplegar per celebrar el títol amb més ganes que mai (i més borratxos que mai, també). Bengales vermelles per tot arreu (amb el que m’agraden les bengales...), banderes, càntics, tajats i violència callejera per finalitzar la festa (com va sent habitual en les celebracions...).

Bé, i ahir al Camp Nou es va donar la benvinguda a l’equip. Una sèrie de concerts havien de fer l’espera una mica més amena, però, que voleu que us digui, hagués preferit que retransmetessin la rua o uns vídeos de la temporada del Barça... Al final van aparèixer els jugadors, van parlar el fumat Rijkaard i els capitans, volta d’honor amb la Copa, focs artificials i cap a casa. M’esperava més...

M’acomiado felicitant aquest equip, que tantes alegries ens dóna i ens donarà en el futur, i a la afició del barça perquè, simplement, es mereix un 10.




View My Stats

Un pur culé i dos talibans caçats per els mitjants de comunicació!!!!

servido por purscules 10 comentarios compártelo

VOLEM ENTRADES PER PARÍS!!!!!

Si ja no m’ha agafat un atac de taquicàrdia, crec q ja no em podré morir d’un atac d’aquest tipus...

SI CULÉS SI!!!! Ja hi som, ja estem a París!!!! Ara només falta conquistar la “xempions” en aquesta final tan apreciada!!! Després de superar la lligueta, deixar clar a aquests giris que l’any passat ja els havíem d’haver eliminat ja que ens vàrem veure superats mitjançant errors arbitrals, també estar apunt de tornar de Portugal amb l’oportunitat de golejar de mala manera i finalment eliminar a tot un Milan... perdoneu que us digui però aquest any ens banyarem en pilota picada a les fonts del Parc dels Prínceps!!!

El partit del milan al camp nou el vàrem viure amb una intensitat especial caracteritzada per un partit de la tornada de les semifinals de la Champions. Primer avant match al xiringuito del gol nord, juntament amb els Talibans. I ja un cop dins de l’estadi en la segona graderia del gol nord on vàrem patir com els q més. I finalment amb un Zafira replet de culés ens vàrem dirigir cap a la font de canaletes on vàrem festejar fins la matinada el passaport que ens portarà rumb a PARÍS.

Tanta eufòria i tan rebombori és el més lògic que podria haver passar en una situació com aquesta, que el nostre barça estigui apunt d’aconseguir el “doblet” tan desitjat. Però em d’anar amb compte ja que tindrem davant a un equip anglès com és l’ARSENAL. Un equip que ha doblegat al MadriZ, a la VECHIA SINYORA de turin i al Villareal. Les estadístiques de l’equip londinenc en “xempions” fan veritable por. Jens Lehmann, the Goalkeeper, no ha encaixat cap gol des de setembre en la màxima competició europea. Reyes i Cesc Fàbregas ( i no “chesc o secs, com li diuen els capullots d’antena 3 o televisió eZpanyola) que suposo que tindran doble motivació, i encara més Cesc ja que els seu club des de ben petit, com tots sabem, és el F.C. BARCELONA. I preferixo no parlar del més que possible nou jugador del barça de l'any vinent, Thierry Henry.

Tan de bo coneguem qui seran els agraciats per anar a París esperem que us poseu en contacte amb les Purs Culés per organitzar una de ben bona a la capital francesa.

Salutacions i sort a tots i totes en el sorteig o alhora de comprar els packs mitjançant el racc.

View My Stats

servido por purscules 2 comentarios compártelo

Milan - barça, VICTÒRIA!!!

ATENCIÓ JA TENIM LA PRIMERA ENTREGA DE FOTOS I VIDEOS DEL DESPLAÇAMANT A MILANO!!!!!!
VIDEOS Plaça del duomo /San Siro
FOTOS
Victòria!
Victòria culé en tots els àmbits. Tal i com molts presenciàvem i esperàvem, vam guanyar a San Siro. Va ser un triomf en tots els sentits. El desplaçament a Milà amb tot el que comportà, valgué la pena. Cinc membres de la PBPC ens hi vàrem desplaçar per unir-nos a tots els culés que decidiren fer costat als nostres jugadors en un partit tant important com aquest, demostrant així que la verdadera afició del barça es mobilitza quan pot i se li permet, deixant enrere el tòpic de que l´ afició blaugrana és de les pitjors (no recordaré la mitjana d´ edat dels espectadors del camp nou, molts d´ ells acompanyats dels seus inseparables auriculars). Ja és hora que la directiva comenci a plantejar-se quelcom al respecte al silenci constant al camp. Sembla un cementiri. Una vegada més entre el club i el maleït racc varen fer que la grada visitant de San Siro no s´omplis com hagués tingut que ser, deixant fora per enèsima vegada i com ja passà a Stamford Beach i a Da luz, centenars d´ aficionats blaugranes a casa, resignats a veure´ l per televisió. Concretament, a San Siro, la directiva retornà més de 1500 entrades al club rossoneri. Més de 1500 entrades! No vull imaginar-me com hagués sigut l´ ambient amb 1500 culés més…

Així, els purs culés vam sortir diumenge a les 10 de la nit des de la Floresta direcció Milà. Ens esperaven 980 km i la motivació no podia ser més gran. Vam arribar a les 7 del matí a Turín, ja que la nostra estimadíssima Flavia, ens va acollir una vegada més al seu pis d´ estudiants. Que bellas són les ragazzes…! Vàrem intentar anar a veure Delle Alpi, l´ estadi de la Vechia Signora, però entre el cansanci que dúiem a sobre (casi mil km i 5 culés en un polo passen factura) i la dificultat per trobar l´ estadi, decidirem anar a descansar unes hores.
El dilluns vam ser turistes en tota regla, però vestits de blaugranes, com no. Ens va costar molt dormir degut, entre moltes d´ altres coses, als nervis que teníem al cos.

Avui, avui és el dia. Això és el que tots pensarem només aixecar-nos dimarts. Desprès d´ esmorzar vam anar a San Siro a aparcar el cotxe, així ja el teníem aparcat a prop per quan marxéssim cap a casa.
Vam agafar el tramvia i vam parar al Duomo. Era blaugrana! El duomo estava envaït de culés… la piazza estava tenyida de seguidors del nostre equip, els quals no paraven de fer càntics sense parar. Era una anticipació del que ens esperava durant aquest inoblidable dia. Era, simplement, l´ afició culé.
Més tard es van afegir a la festa un grup de tifossi a l´ altre extrem de la piazza, creant així, una rivalitat pacífica, entonant cançons ambdós aficions que posaven la pell de gallina. Que gran és el futbol!
Després de dinar i passar unes hores d´ immesurable eufòria, era el moment de posar rumb per l´ assalt a San Siro. Vam agafar el tramvia de nou i després de cantar una vegada més innumerables càntics durant el trajecte, vam arribar.
San Siro estava envoltat pels rossoneri però també per les forces de seguretat. Un cop localitzada la porta d´ accés de l´ afició culé, vam començar a passar. Les mesures de seguretat eren enormes, diria excessives, però després dels incidents que hi havia hagut en el partit de Champions entre el Millán i el Inter la temporada anterior, era comprensible. La polizia ens va tirar inclòs els encenedors. Un cop registrats de cap a peus, vam començar a pujar cap al terzio anello, la tercera graderia de l´ estadi.
Ja hi érem.
L´ ambient era impressionant, digne d´ una final. I encara faltava quasi una hora per l´ encontre. Un cop ubicats a les nostres respectives cadires, només vam tenir temps de mossegar-nos les ungles dels nervis que portàvem, de cop el partit era a punt de començar.
L´ eufòria i l´ ambient era indescriptible, mai havia viscut res semblant. Era sens dubte, el de les grans ocasions.
L´ afició rossoneri va rebre el seu equip amb un mosaic majestuós roig i negre, on a la grada de la difosa “fossa di leone” es presentava una pancarta gegant on s´ hi llegia; INSIEME, con il diavolo in corpo (Junts, amb el diable al cos). Sincerament, entre la pancarta i els crits constants de l´ afició milanista, l´ estadi era una olla a pressió i intimidava. Emperò això duraria poc.
L´ àrbitre pita, el partit ha començat.
El milán surt fort però el barça controla el partit perfectament, i es mostra molt segur en defensa i intel•ligent en atac. Alguna que altre ocasió i arribem a la mitja part empatant. Quelcom em diu que podem guanyar a San Siro. L´ ambient segueix sent esplèndid al terzio anello, on l´ afició barcelonista no ha deixat d´ animar ni un segon. Entre els purs culés i algun que altre culé comentem la jugada, coincidint en que tenim la possibilitat de guanyar, però també la de perdre.

Comença la segona part. El barça surt amb força, com si fos conscient de que si, que podem vèncer al catenachio. Ronaldinho comença a divertir-se i a deixar petjada de la seva qualitat al camp. Portem una mica més de deu minuts de la segona part quan l´ astre brasiler, que ja fa estona que es mou pel camp com si fos al jardí de casa seva, rep la pilota del seu company Iniesta(quin partidàs) i humilia Gatusso dribant-lo i deixant-lo enrere i envia una passada marca de la casa a messie Giuly, el qual, amb una tècnica perfecte, enganxa l´ esfera amb la cama esquerra i envia un míssil imparable que forada la xarxa de Dida per tota l´ escaire. GOL! gol, gol, gooooooool! Bogeria.
L´ afició culé explota a la graderia i ens tornem tots bojos, bengales, crits… és infinitament superior a un orgasme, és, és simplement indescriptible. L´ eufòria generalitzada aflora de tots i cadascun dels presents. A partir d´ aquest moment entenc i prenc consciència, una vegada més, que és el sentiment blaugrana i tot el que comporta. Els càntics s´ han multiplicat al igual que la seva intensitat, mentrestant San Siro ha quedat mut, més mut que el camp nou.
La mitja hora restant és una festa constant plena d´ alegria i sentiment, la gent és més feliç que ningú altre durant aquest compte enrere que queda fins a l´ extasis final.
L´ àrbitre pita, hem guanyat.
Els culés emprenem el nostre himne amb més orgull que mai alhora que els jugadors dels dos equips s´ abracen i es donen la mà. Després els blaugranes es reuneixen i caminen junts en direcció a l´ afició i ens saluden. Nosaltres som sens sobte dignes partíceps i mereixedors de la victòria. Ha valgut la pena el desplaçament, i tant si la valgut.
Després d´ estar una hora escoltats a l´ estadi fins l´ extinció dels tifossi al camp i els voltants ens deixen abandonar el camp.

San Siro ha caigut, i els purs culés igual que tots els barcelonistes posen rumb a casa.

Ara queda sentenciar l´ eliminatòria i si juguem com sabem, estarem a París, on no vull imaginar-me com serà l´ ambient.
Resten només 90minuts per la gran final i per l´ assalt a l´ ansiada 2a copa de campions, que aquest any ha de ser nostra com sigui. INSIEME, ho aconseguirem.

VISCA EL BARÇA!!!

18 d’abril: una data per la història centenària del FCB

Ha estat una nova nit màgica amb tot el que cal esperar per un partit de futbol de primer nivell. Un escenari incomparable: San Siro; un rival que és un referent en el futbol mundial: Milan AC; un partit decisiu: semifinals de Champions; i, fins i tot, un toc de mala astrugància: absències significades en l’equip titular del Barça com ara Xavi, Deco, Larsson i Messi.

El partit ha estat ple d’emoció, de futbol de qualitat gairebé immillorable, d’estratègies ben definides i s’han vist detalls d’aquells que queden per sempre ben guardats en les retines dels bons aficionats al futbol.

L’alegria al final del partit és gran però a la vegada contenida doncs es tracta d’una primera part d’un duel del que tant sols un dels dos participants aconseguirà seguir endavant. Aquesta és la gran lliçó que els tècnics i jugadors blaugranes han transmès de manera prou encertada a tots els seguidors del Barça.

A mi m’han alegrat sobremanera tres coses que tenen tints personalitzats però que en aquesta oportunitat crec que val la pena esmentar pel que puposa de la pressió que de manera directa o indirecta cau soviet en aquests jugadors.

M’ha alegrat que l’autor del gol fos Giuly. El francès ha estat passant una temporada molt dura: ha perdut la titularitat a favor de Messi i amb la lesió de l’argentí ha vist com Larsson li ha pres durant moltes setmanes el lloc en la banda dreta de la davantera. Mai ha perdut la confiança en si mateix i ha respost, com sempre, amb la seva gran professionalitat. Ha esgotat els seus defensors, ha obert la banda i ha creat mobilitat entre les tres puntes de tal forma que la sòlida defensa milanesa ha tingut moments de pèrdua evident de rumb i de compostura. Fruit d’aquestes accions ha arribat la preciosa jugada del gol. Un passada del gran assistent, el Gaucho, veient el moviment en diagonal de Giuly cercant l’espai per on guanyar al defensa rival, i tot seguit un xut ajustat amb la seva cama Esquerra que ha fet inservible l’estirada de Dida. Un gol de manual, però dels millors manuals.

Víctor Valdes ha estat soviet criticat per algunes jugades arriscades que fins i tot han costat gols en contra i la pèrdua de punts en la classificació de Lliga. Aquesta nit ha estat excel•lent aturant el que arribava a la seva àrea, sortint amb decisió i esperonant els seus defenses en els moments crítics, que també en tinguérem, de la major pressió dels davanters rossonegri. Ha lluït un jersei i unes mitgetes de color verd que han inspirat confiança i han permès sentir-nos molt ben protegits pel porter del Barça.

La darrera dedicatòria vull fer-la revisant el que hi ha en el mig del camp. Antres Iniesta, sense perdre la seva infantil mirada, ha posat la dosi adient de seriositat i rigor en el joc. Ha seguit amb la seva progressió de recuperador de pilotes, ha marcat el ritme i ha llegit el partit com el que veu per segona vegada una pel•lícula que d’aquelles que ens agrada tant. Substituir a Xavi, ahir abans de començar el partit en el cap de tots nosaltres, no haurà estat gens fàcil per ell. Segurament la seva personalitat i els bons consells i treballs dels tècnics han fet que, com deia abans, jugués un partit d’aquest nivell amb una naturalitat pròpia dels grans jugadors. Com diu el tòpic, a Entrés, no li ha pesat la samarreta com segurament aquesta nit no li ha pesat a ningú dels presents sobre la gesta de San Siro.

servido por purscules 9 comentarios compártelo

RAGGATZZI ANDIAMO A MILANO!!!

Dai, doviamo vincere al milano e finalmente volare a Parigi e conquistare quel cazzo di copa!!

Després d’estar a punt d’agafar un taquicàrdic al camp nou dimecres passat, ja estem a les semifinals de la “xempions”, com diu en Deco. Després de superar la lligueta, tot un Chelsea i el Benfica ara arriba un moment decisiu en la recta final de la temporada: superar a un os, però un os d’aquells grans, grans que ens costarà rosegar-lo i treure’n algo tan positiu com pot ser el passaport per anar a França, a París on es disputarà la gran final.
Però com molt bé diu en B. Rijkaard em d’anar pas a pas, dia a dia, partit a partit sense precipitar-nos i pensar en el Milano i no en la final. Aquesta consigna ha estat una de les claus d’aquest gran barça q porta tres anys meravellant-nos i que ha d’arribar al cim el 17 de maig i tornar a tenyir canaletes, els carrers de Barcelona, Catalunya i el Món de BLAUGRANA.
Dimecres vàrem assistir a una altre d’aquestes nits màgiques que fa anys ens tenien més acostumats. Quina manera de patir tu!, sort que sant Eto’o va marcar encara que fos 4 minuts abans del final del partit perquè sinó, crec jo, que els serveis d’assistència d’urgències del camp nou no haguessin donat abast com a conseqüència del gran nombre d’infarts que s’haguéssim patit els milers de culés que vàrem poder assistir a un partit d’aquest calibre.

Per a tots els socis i sòcies del barça interessats en adquirir entrades per anar a veure el Barça a San Siro ja podeu fer els tràmits necessaris per aconseguir-ho, us deixo aquí un link.

servido por purscules 1 comentario compártelo